André Vielh Aigloun
Age: 69 Inscrit le: 23 Fév 2002 Messages: 5569
|
|
Dau pu luèn que mi pouòdi remenbrà, lou Gim es toujour estat présent. En la miéu enfança benedida, au mitan dei past de familha, pèr carrièra, dapertout, lou Gim radunava tout lou mounde. O ben ségur li parlaissa èron laugièri. Es un souveni un pau delegat en lou miéu ment. Ma mi remembri dei crit, dei coulour, dei oudour e soubretout que cadun parlava nissart ! Una lenga fina, qu’a bressat la miéu vida. La lenga dei antenat mà tambèn aquela dei jouve. La miéu vida èra reglada sus d’aquela dei jugaire ! Couma un papié de mùsica. Lu anavi veire la semana pi lou dimèngue per li partida.
Ahì, mi remembri dou jour qu’ai descubert l’estadi ! Semblava un’ ardenta bouca en de mouniada : li sourtion de crit terrible, semblava estre l’infern ! Mà en fach, èra lou paradis ! A l’intrada, lu vigile semblavon faire tres metre de aut ! Moun paire, bouò’ànima,mi diguèt de noun lu regarjà en lu uès e de passà vitou-vitou à gratis ! E iéu, embé l’ innoucença dei pichoui, li cresíi. Mà éra jaba per li braia courti ! Aloura siéu entrat en lou temple. Que belessa de veire tant de mound darrié lu siéu eroe :! De jugaire talentuous, n’ai vist mai d’ un ! Que de souveni, bella vierge, que de souveni…
Pì la vida a continuat lou siéu camin. Lou tèms fa virà la roda de la vida couma l’aiga aquela dei moulin. Ai rescontrat la miéu frema. Pí lou bouònur su prèmou ; una filha e un enfant. Que demandà de mai ? Es ver qu’en aquèu moumen anavi vèire que cinq o sièi partida en l’anada ; mà avíi sempre quaucarèn qui mi pilhava li budela. La passioun èra toujour presenta ! La villa de Nissa tout’entièra vibrava per lu Nuremberg, Martinez, Ujlaki e autre Amalfi.
Mà, à pau à pau, lou fout s’es proufessiounalisat. Lu jugaire parton tant vitou que soun arribat. L’argent a tout chavirat, tout chanjat, tout avelenat… Tout ? Noun ! La fet es toujour aqui, en lu nouòstre couòr ! Ahì, quau que sigon li època, lu supourtaire soun toujou present.
E la lenga nissarda, find’ela, es aqui fedela, aquassada en li oura difficili mà raianta, jouiouha e fiera ancuèi ! D’ audi Nissa La Bella mi laissèt nec ! E mi faguèt mountà li lagrima ! Ahi, li lagrima dou paigran que siéu vengut ancuiéu ! E que fierta per iéu d’ anà viere una partida embé lou miéu felen… Chiqueta mi deuguesse veni cercà ancuéi, serìi jà countent d’ avé vist lu nouòtr’enfant manteni aquela passioun, fedel ai siéu rais !
E l’aveni dou Gim, mi dirès. Lou Gim a cènt an! Es un dei monumen de la cultura nissarda. Ancuéi avèn retrouvat un’estabilità que nen fahìa mancança en li anada passadi… Estabilità ecounoumica, espourtiva mà tambèn, e soubretout, culturala. Ahì, lou nissart a repilhat la siéu plaça. Lu jouve l’emparon à l’ escola, si vé escrich un pau mai en li revista e lu journau ; mà li es encara touplen da cauva da faire ! E es à vautre, pichoui, de tout faire per que nouòtra lenga brile de mile fuèc…
Emmanuel GIOAN
Grafia de l autor |
|